wet

22 ottobre 2014

Sciùr Marco Brambilla. Nel Dì del Signor (15.04.2013)


El Temporal.
Se son dessedaa che gh'era on temporal,
la lùna l'era scappada de dree i nivol,
i gott d'acqua martelaven el mè coo e seri bagnaa masaraa,
de lontan in del scur de la nott ogni tant
on stralusc metteva in ciar i cà del paes,
'l tròn ca i sò sgàr metteva la pagura nel mè coeur...

Riessivi no a capì in del sit che seri,
e con l'anima stremida movevii pass in cerca de la mia cà,
ma inlòcchì da l'acqua e dal frécc sbarattavi i oeucc
per vardà quel che la pagura m'impediva de vedè...

Poo ecco se derva ona porta, la lus...
el prà, vedevi el prà
"ven denter stà lì no me 'n baccala"
dis l'ombria taccada a la porta e senza spettaa ch'el disevi
anmò 'na parolla vò denter de corsa
content me on rat
e vist el caminet se cascì là a scaldass i oss.

Lù intanta el riva con del latt cald
che mì in d'on bof fò foeura
"ven chì tatter", me dis,
mì ghe vò arenta, lu me carezza
"te vist a strusaa tutt el dì se succed!!!"
mì el vardi, fò on para de gir sul tappee
e arent al caminet se metti in terra,
poggi el mus sù i sciamp e intra de mì disi
"te podevet ciamam on pò prima..."

Tiri on sospir, boffì dal nas el fiaa vanzaa,
sari i oeucc e fò 'on alter sognet...
stavolta al succ...